Lo Pagès del Montsec. Canyet de Tartareu.

Bones, companys/es. Ara feia temps que no pujàvem cap sortida de les habituals per conèixer aguaits diversos i propers a casa nostra on darrere, com sempre hem dit, hi hagi quelcom més que un negoci, és a dir un projecte de vida, de recuperació d'espais, de la vida rural...

Ja pràcticament acabades les festes nadalenques, us passo a explicar l'experiència de "Lo Pagès del Montsec".

Casualment, en una sortida a Àger i al Montsec, a mitjans del mes de novembre, amb un grup d'amics fotògrafs i excursionistes, a la parada a esmorzar, vaig veure penjat a la porta del bar un pòster anunciant activitats a la natura per algú que s'anunciava com "Lo Pagès del Montsec" i vaig decidir esbrinar de què es tractava.

Passats uns dies vaig contactar als telèfons que figuraven en el cartell i és així com vaig conèixer a l'Olga. Em va explicar qui eren, on eren i que oferien i ho vaig trobar d'allò més interessant, d'aquí que ho vulgui compartir amb tots vosaltres.

Són una família de Tartareu, Nucli urbà de 100 habitants que pertany al Municipi de les Avellanes i Santa Linya a la comarca de la Noguera. Pagesos i ramaders de professió són una unitat familiar integrada per quatre membres, l'Olga (la Mare), el Miquel (el Pare) i dos fills, noi i noia, el Nil i la Irina, ella, també forma part del projecte.

L'oferta és molt completa, ofereixen excursions, sortides, tallers, tenen el que en diuen "Aula d'entorn rural", elaboren melmelades, licors, visitant la pàgina web hi trobareu exemples i explicacions de tot el que ofereixen.

En el nostre cas, amants de la fotografia, en la zona i trobem paisatges de secà de mitja muntanya que en les diferents estacions s'emplenen de colors, ametllers florits, roures i alzines a la tardor, sembrats, singles de pedra, no cal dir la proximitat amb Terradets, Cellers, Àger, el COU (Centre d'observació de l'Univers) Congost de Mont-rebei...

Sortint del poble i enfilant serra amunt arribem al "Canyet de rapinyaires" un tancat dalt de la serra on i tenen dos magnífics aguaits, amb cabuda per a quatre persones cadascun, lloc ideal per la fotografia de fauna de rapinyaires i que segons l'època podem arribar a fotografiar-ne les quatre espècies reines. És a dir, el Voltor comú, el Voltor negre, el trencalòs i l'Aufrany, sense oblidar-nos dels Milans, reial o negre depenent de l'època de l'any, Corbs i un seguit d'espècies més com el Gaig, la Merla i més menuts.

En la zona habiten una vuitantena d'exemplars de Voltors comuns entre adults i juvenils fins a cinquè any, de moment no hi ha reproductors, però temps al temps. Dos cops a la setmana (normalment dimecres i dissabtes) el Miquel i fa aportacions amb les despulles d'animals procedents de la granja i dels ramaders veïns que col·laboren també amb aportacions, això crea un flux que garanteix gairebé al 100% l'èxit fotogràfic.

Dins el tancat hi ha una bassa gran on grans i menuts es banyen i beuen, hi ha un seguit de posaders on arriben els exemplars abans de baixar a menjar. Realment és tot un espectacle veureu i fotografiar-ho. Si és cert que hi ha alguns aspectes a millorar, sobretot pel que fa a posaders, que cal treballar-hi més, però a poc a poc, amb la il·lusió i interès que hi posa tota la família segur que aquestes millores arribaran aviat.

Finalment, el passat dia 7 de desembre quatre membres de l'Associació vam atansar-nos a conèixer de primera mà el projecte i als seus protagonistes.

Vam quedar, com tenen per costum, a les 9 del matí a la porta de l'Aula al mig del poble. Allí la Irina ens va explicar el projecte i activitats per tot seguit acudir a la recerca del Miquel i el seu tractor amb un remolc acoblat per traslladar-nos al canyet. Vam enfilar un camí de terra molt costerut fins a arribar al capdamunt de la serra on entrarem en el tancat i ens instal·larem dins l'aguait en tant el Miquel distribuïa el menjar per la zona. La Irina ens va acompanyar durant tota la sessió.

Malauradament, va estar un dia de boira força densa el que va dificultar que els voltors baixessin en gran nombre, però, tot i això, es va poder gaudir de l'espectacle.

Des del punt de vista fotogràfic, dir que, en general no cal un equip molt sofisticat, tot i que les distàncies són llargues, el Miquel distribueix el menjar de tal manera que amb objectius curts 70-200 p.e. es puguin fer bones fotos d'exemplars propers, evidentment si es disposa d'objectius més llargs doncs molt millor, ah! evidentment, es poden fer vols.

Quan arriba l'hora de marxar, de nou el Miquel acut amb el tractor per portar-nos de tornada al poble.

En definitiva, un projecte de vida que cal donar-hi suport i del qual es pot gaudir de forma planera i senzilla tant famílies senceres com aficionats a la fotografia de natura, ho qualificaria de molt recomanable. Aviat, tal vegada finals de gener, principis de febrer, tinc previst tornar-hi per gaudir dels paisatges i de l'espectacle dels rapinyaires.

Ja sabeu que mai parlem de preus, tot i que és molt assequible, però sí que facilitem el contacte. Des del punt de vista de xarxes socials, els podeu visitar a la pàgina web, http://www.lopagesdelmontsec.com , contactar per mail: lopagesdelmontsec@gmail.com, per telèfon als 677559593 i 6775595921.

També els podeu trobar a Facebook "Canyet de Rapinyaires. Lo Pagès del Montsec" i https://www.instagram.com/lopages_delmontsec/. Il·lustrem aquest escrit amb algunes fotos i un petit vídeo de l’experiència viscuda que porta per títol “Canyet Tartareu, La Noguera” i que podeu veure en el meu canal de YouTube, al qual us podeu subscriure si us ve de gust. FINS LA PROPERA!!! Tal Vegada Vallbona de les Monges, amb un projecte també engrescador. Salut!! Josep Maria Font Oncins