Aguait de “Cal Solero” a Vallbona de les Monges

Bones companys/es. Aquesta serà la quarta entrega i de moment l’ultima que venim publicant des de fa un temps per tal de donar a conèixer aguaits diversos i propers a casa nostra on darrera, com sempre hem dit, hi hagi quelcom més que un negoci, és a dir un projecte de vida, de recuperació, dinamització d’espais i de la vida rural... En aquest cas ens traslladem a Vallbona de les Monges.

El poble de Vallbona de les Monges, al voltant del monestir

El primer va estar dedicat a Zurita, petit poble de la Franja amb un aguait gestionat per la Mercè Miranda; el segon a Vallfogona de Riucorb, gestionat pel Rafa Soriano i que disposa de quatre aguaits, “el Solans”, “el Codony”, el de ”les Pedreres” i un quart de molt recent inauguració que porta el nom de “Casa Blanca“, aquests dos últims no els hem provat encara; el darrer ha estat “Lo Pagès del Montsec” amb ”l’aguait de rapinyaires” gestionat per la família formada pel Miquel, l’Olga i l’Irina (Pare, Mare i filla), tots ells amb projectes dinàmics, engrescadors i carregats d’entusiasme i il·lusió.

Aguait de “Cal Solero” amb la basseta d’aigua excavada al single, “cupuliformes”

Avui us presentem l’aguait de “Cal Solero” a Vallbona de les Monges que vam visitar el passat 4 de febrer amb un company de l’Associació, en aquest cas gestionat per la Minerva.

L’historia comença de la ma de la Minerva Sellés i l’Eduard Viver amb el conegut projecte dels “Estimaocells” simpàtic gir dels coneguts “espantaocells”. Estan situats en una finca a la carretera que va de Vallbona de les Monges a Rocallaura, la LP-2335, que circula paral·lel a la “Riera de Maldanell”, en la cruïlla amb el camí asfaltat que ens porta fins a Nalec. 

Els estimaocells estan fets amb roba reciclada, una caixa niu al cap i menjadores penjades dels braços. La finalitat era introduir a les famílies del poble a formar part del projecte i que se’l sentissin seu, al final tot el poble forma part del mateix, aconseguint conscienciació pel reciclatge, la biodiversitat, l’estima per la natura, fer poble i comunitat. Cada família apadrina un estimaocell que acostuma a portar el nom de la casa, cada any es celebra una concentració popular coincidint amb les jornades culturals i de Lleure, on es reparen, se’ls i canvia la roba i es condiciona el lloc. 

“Estimaocells” LP-2335

Per si mateix, aquest projecte és digne de ser visitat i val la pena el desplaçament per gaudir-n’hi grans i petits, visita que es pot arrodonir amb la del poble p.e. al local de “l’Espai Maldanell”, centre d’interpretació dels ecosistemes i biodiversitat de la zona.

“Espai Maldanell”, al centre del poble de Vallbona de les Monges

Visita obligada també al Monestir del segle XII on i romandre una comunitat de monges en clausura, magnífic exemple de l’ordre del Cister d’estil romànic auster amb diferents ampliacions i reformes dels segles XIV i posteriors. En el seu interior si troba el sepulcre de Violant d’Hongria esposa de Jaume I el conqueridor. Per últim, no podem obviar els magnífics paisatges de secà que no deixen indiferent a cap amant de la fotografia.

Exterior del Monestir

Part del Claustre del Monestir

El cercle es tanca amb l’oferta de cases rurals que asseguren una estada diferent en mig de la natura, per a famílies o fotògrafs vinguts de zones més llunyanes i que requereixen de pernoctació o simplement que desitgen passar uns dies en contacte amb la natura.

Però seguim a lo nostre....El projecte estimaocells derivà cap a la posta en servei dels aguaits per l’observació i fotografia d’ocells, l’afició de la Minerva per aquesta especialitat fotogràfica té molt a veure amb l’èxit que també assoleix aquesta nova iniciativa. La zona és eminentment agrícola i cinegètica, aspecte aquest darrer que sembla poder entrar en conflicte amb la fotografia de natura però que al comptar amb la complicitat de tot el poble ha contribuït a la convivència entre totes dues activitats fent que fins hores d’ara no hagi representat cap problema.

Com dèiem, la nostra visita del passat dia 4 la vam centrar en l’aguait de “Cal Solero”, espai situat a una certa distància del poble en mig de la natura envoltat de cultius de secà, vinya, ametllers i en un bosc que en bona part va estar afectat per l’incendi de Rocallaura l’any 2016, i que arrel d´aquest el propietari va adonar-se que allí hi havia una formació rocosa que es coneix com “roques cupuliformes” que també es coneixen sota el nom de cadolles. Es tracta de singles de pedra normalment granítica que presenten forats o cavitats practicades per l’home amb diferents finalitats, generalment per albergar aigua de pluja per abeurar el bestiar o per ocells que desprès es caçaven per menjar. Les cadolles són les aliades de la Minerva a nivell de la logística de l’aigua per les bassetes dels ocells, ja que som a una zona de secà, per tant, i gràcies a que han sabut incloure al poble de Vallbona dins el projecte, el propietari no va tindre cap dubte a dir-li a l’Eduard i la Minerva per fer-hi un observatori. Aquest és un dels grans èxits. Que els propietaris de finques sàpiguen que hi ha alternatives d’activitats a la natura que no són la caça.

Imatge exterior de l’aguait “Cal Solero”

Tot va començar amb l’aguait “Els Sentits”, situat molt a prop del poble, amb espai per a  persones còmodament instal·lades, en la zona si construí un “hotel d’insectes” i es tenir cura de fer una plantació de plantes aromàtiques lo que afavoreix l’èxit de la presència permanent de diversitat d’espècies tot l’any tant residents com migradores. 

Aguait “Els Sentits”, el primer del projecte

Plantació d’aromàtiques

Posteriorment es continua amb l’aguait de “Cal Solero” i el “Bunquer”, per seguir amb “Cal Antonet”, “Ca la Fina”, “Comeseuques”, “Cal Paton”, “Teuleria”, Petrihide i alguns més escampats pel territori, tots ells actius i amb diversitat i varietat d’espècies. 

Com sempre, mai parlem de diners, però al igual que els altres que us hem presentat, són molt  assequibles, amb la particularitat, en aquest cas, de que quan hi van famílies amb canalla, l’estada als aguaits es gratuïta, és una forma de facilitar que, sobretot, els més petits s’apropin a la natura, observin espècies d’ocells de ben a prop i tinguin un record que no oblidin fàcilment.

Com és natural les especies que es poden observar són força variades al llarg de l’any depenent de l’època, n’hi ha que són residents i es poden observar i fotografiar tot l’any però altres són estivals o hivernants i de pas en les corrents migratòries (març-abril) (setembre-octubre).

En la nostra estada  vam fotografiar 12 espècies a pesar de ser dissabte i per tant dia de més moviment i de caça.

Tallarol de casquet (Sylvia atricaprilla)

Pinsà (Fringilla coelebs)

Mallerenga carbonera (Parus major)

Mallerenga petita (Periparus ater)

Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Merla (Turdus merula)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Tord (Turdus philomelos)

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Pardal de bardissa (Prunella modularis)

Gafarró (Serinus serinus)

A traves d’Instagram https://www.instagram.com/elsentits/ podeu contactar amb la Minerva o bé per mail, minerva.selles@live.com i mòbil i WhatsApp. 626969406,  per a  qualsevol aclariment, reserva d’aguaits, casa Rural...

RECULL D’IMATGES D’OCELLS FOTOGRAFIATS EL DIA DE LA VISITA.

Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)

Merla (Turdus merula)

Tord comú (Turdus philomelos)

Mosquiter comú (Philloscopus collybita)

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Mallerenga blava (Cyanistes caerileus)

Pinsà comú (Frincilla coelebs)

Mallerenga carbonera (Parus major)

Pardal de bardissa (Prunella modularis)

Gafarró (Serinus serinus)

Apa doncs, fins la propera. Esperem sigui del vostre interès la informació que us hem vingut facilitant aquests darrers setmanes i esperem seguir amb coses noves. Recordeu que des de la Comissió de Sortides s’està preparant la del aparellament dels flamencs al delta de l’Ebre, i que us animem a que pengeu fotos de les vostres captures i si cal donar un cop de mà, només cal dir-ho.

Josep Maria Font